First of all, let me apologise for writing all the posts in Catalan, but the time we have on internet is so short, that I prefered to write in my mother language… But, said that, I-ll translate every word when I get home… Now let me continue in Catalan 🙂
Vam anar a visitar la Ombili Foundation, una organitzacio que dedica els seus recursos a mantenir una poblacio de 580 individus entre els que hi han varies etnies> bushman, herero, etc… La pobresa d’aquest pais queda ben palesa quan t’endinses una mica… 😦
A Tsumeb vam coneixer una noia que estava fent de voluntaria a l’hospital… ens va explicar vida i miracles… i no sabem com aconsegueixen sobreviure… El salari que cobra un jornaler al camp son uns 300namibians, que equival a 30 Euros aprox!!! Mensuals!!! 😦 Ens hem sentit molt tristos i molt afortunats alhora, pero sobretot molt tristos… Et venen ganes de donar tot el que portes! No hem parat de repartir pomes, sucs, aigua, pa, formatge, mongetes….
Aquest viatge esta ple d’anecdotes, i sobretot perque la guia de viatge que portem es una @#$% KK !!! Hem pensat de fer una foguera de Sant Joan quan tornem. No era el primer cop que ens quedavem tirats perque el que buscavem no existia, pero aquest cop va ser sonat. Despres de conduir uns 500Km, es a dir unes 6hores, i esperant arribar a una reserva de leopards en mig del semi-desert per fer nit, ens adonem que la Reserva ja no existeix!!! Eren les 18h, a punt de fer-se fosc, i ens trobavem en mig d’un pas de montanyes…. Vam conduir per unes curves de cuidadin fins que vam veure que ja no podiem mes, ens vam apartar a un costat de la carretera i ens vam posar a dormir… O mes ben dit, a intentar-ho…
Aixo si, vam poder disfrutar dels estels com mai 🙂
Ahir la nit vam sortir a Windhoek, vam anar a un club a veure musica en directe d’un dels grups de folklore mes famosos del pais, va ser genial!!! I despres vam anar a una disco que hi havia al costat, ballar tecno-afro va ser divertit i emocionant… sobretot perque en els locals trobes gent de tots colors, i no nomes de pell… Hi havia gent vestint la roba tipica, i era una fusio de color i ball impresionant 🙂
Tots els viatges tenen el seu final, i aquest es el nostre comiat… Avui agafem l’avio, aixo si, recordarem amb molt de carinyo aquest viatge.
Oriol & Elsa.